Pàgina d'inici » Interpretació del Patrimoni (IP)

Interpretació del Patrimoni (IP)

-Notícies, entrevistes i d’altres materials d’interès vinculats amb el món del patrimoni i la gestió cultural-

– “Aprovada la creació del Consell Nacional i de la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, dos òrgans la figura dels quals es contemplava en la redacció final del PIACAT (Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya)” Veure més..

Seminari “La importancia de las mujeres en el Patrimonio Cultural. Aspectos para la educación en museos”. Iniciativa del Ministerio de Cultura, amb la col.laboració del Instituto de  Investigación Feminista de la U. Complutense de Madrid. Del 9 al 13 de maig, Madrid. Veure més…

Un bloc sobre patrimoni arqueològic a Barrika (Biscaia), interessant proposta de diàleg entre investigadors i administració municipal, per una banda, i persones interessades i habitants de la zona, per l’altra. Veure més…

– Activitats a Catalunya en el Dia Internacional dels Museus (18 de Maig), celebració promoguda per l’ICOM. Veure més

-Continguts d’interès i amb un alt caire pedagògic al bloc de l’exposició “Romanorum Vita” (Obra Social de La Caixa).  Es tracta d’una exposicó itinerant que prova de fer palesa la vida quotidiana al món romà. Disposa d’una gran diversitat de recursos 2.0, des de visites virtuals, espai Flickr o bloc amb nombrosos continguts adreçats a tots els públics. Veure més

-Entrevistem José Antonio Donaire, professor de la UDG i expert en turisme cultural: “No es pot gestionar el nou turisme cultural amb els criteris del passat”

José Antonio Donaire

Fotografia: Parlament.cat

 Perfil professional:

 -Doctor en Geografia per la UAB

 -Professor a la Facultat de Turisme de la UDG

 -Director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics.

 -Ha estat vinculat a la política com a regidor i parlamentari pel PSC.

 -Treballa i reflexiona entorn de temàtiques diverses com els processos socials del turisme cultural, la política 2.0, l’educació 2.0, etc.

 ARKPADOC: Quin potencial creu que té el patrimoni dins del turisme cultural a Catalunya? Com caldria gestionar els fluxos turístics en aquests espais patrimonials?

En primer lloc hauríem de consensuar els conceptes de patrimoni i de turisme cultural, que no és fàcil. El turisme vinculat amb el patrimoni va ser l’origen del turisme a Catalunya i, després del llarg parèntesi del turisme fordista, segurament serà el turisme del futur. Però no es pot gestionar el nou turisme cultural amb els criteris del passat, sinó que hem de saber respondre als reptes radicalment nous del turisme contemporani.

No és fàcil fer un catàleg dels canvis del turisme actual, però jo en destacaria com a mínim quatre. En primer lloc, la necessitat de mutar del turisme homogeni o estandarditzat al turisme singular. La major part de les accions del turisme cultural són, en realitat, còpies d’accions molt similars en altres entorns. En segon lloc, resoldre la tensió entre els nodes (els elements puntuals del turisme) i els espais semiològics (els paisatges que responen a una imatge a priori del lloc). En tercer lloc, el turisme contemporani té una relació incòmoda amb els signes turístics, és a dir, els significants amb el significat de turístic. I finalment, el turisme cultural (i el turisme en general) ha de fer front a la revolució del turisme 2.0.

 ARKPADOC: Es podrien tipificar o esbossar les característiques pròpies d’un “turista cultural”?

Tots els estudis identifiquen diferents tipus de turistes culturals, d’acord amb els interessos i la “intensitat” de la relació amb els elements culturals. A mi m’agrada el concepte de “llarga cua” (long tail), que parteix d’un principi radicalment nou: Hi ha molts tipus de turistes, i molts tipus de turistes culturals, que requereixen accions, respostes, actuacions i sensibilitats molt diferents. D’entrada, tota acció de turisme cultural ha de basar-se en el bagatge cultural del receptor:La vella Tarracoés percebuda de manera radicalment diferent per un mexicà que per un romà.

ARKPADOC: Com valora les actuacions de difusió i comunicació del patrimoni que s’estan duent a terme a Catalunya i a l’estat espanyol? Detecta mancances importants respecte d’altres països?

Jo faria una esmena a la totalitat en els criteris de promoció i comunicació turística, en general i del turisme cultural, en particular. Els folletons, els anuncis, la televisió, les fires de turisme o la informació convencional ja no són útils per a transferir informació als usuaris. La promoció s’ha de basar en la capacitat de seducció, en la informació en xarxa, l’ús d’entorns digitals i, a grans trets, la renúncia a la publicitat com a eix de comunicació.

ARKPADOC: Com creu que poden ajudar les xarxes socials i noves eines multimèdia a la difusió del patrimoni?

Les xarxes socials ja ho han canviat tot. Els turistes es relacionen entre ells “just in time”, en el mateix moment dela visita. Estanconnectats també abans de la visita i després. Això transforma la seqüència turística clàssica, permet reformular els models clàssics de gestió de la informació i agrupa els visitants en clústers que comparteixen interessos i mirades similars. El turisme 2.0 és una realitat i no pas un projecte de futur.

Les TIC no només han alterat la forma com es comuniquen els turistes, sinó que ha permès generar noves formes de transmetre la informació dels espais patrimonials. La georeferenciació, la informació des d’un punt, la tecnologia mòbil i la realitat augmentada són alguns dels nous eixos.

Des d’Arkpadoc SC volem agrair al professor Donaire l’atenció que ens ha dispensat .

– Podeu consultar la web de la “Asociación Española de Arqueología experimental“, amb informacions pràctiques, enllaços i d’altres dades relacionades amb la matèria. Cal destacar l’apartat dedicat al III Congrés d’Arqueologia experimental, que es celebrarà del 17 al 19 d’octubre a Banyoles. Veure més…

– Els blocs s’estan convertint en eines molt encertades per transmetre el coneixement històric de caire local. Tot i que de manera periòdica en van sorgint de nous, seguiu-ne alguns com:

Altres Barcelones

Històries manresanes

Altres històries de Lleida

Pinzellades de Tortosa

Un Mataró no tan llunyà

Memòria de Sants

Coneixeu Storify? Una nova eina per narrar i construir històries fent ús de les xarxes socials. Vegeu-ne un exemple d’aplicació en l’ús que n’ha fet Patrimoni.Gencat en el cas de la difusió dels resultats de la intervenció en les Tombes Reials de Santes Creus. Veure més…

– Del 17 al 19 de novembre es celebrarà el “XV Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Congrès Internacional de Catalunya”. Enguany analitzarà la transició entre l’edat del bronze finali l’edat del ferro a ambdós vessants de la franja transpirinenca. Veure més…

Hem generat un codi QR per Arkpadoc SC

qrcode

-Entrevistem Sergi Segura, arqueòleg especialitzat en il.lustració històrica:

“No es pot recrear si no hi ha rigor científic”

Perfil Professional

Sergi Segura és Llicenciat en història en el 2003 per la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra, Vallès Occidental). Durant 5 anys (1997‐2002) ha realitzat diverses tasques arqueològiques dins l’ àmbit d’excavacions programades.

Durant 11 anys (2000‐2011) ha mantingut relacions laborals amb diferents empreses privades i entitats públiques, realitzant diverses tasques, com auxiliar, oficial, tècnic o director d’arqueologia. Durant 7 anys (2004-2011), ha dut a terme tasques d’il·lustrador històric a diferents empreses privades i entitats públiques.

Més informació al CV-book il·lustrat penjat al bloc http://ilustraciohistorica.blogspot.com

Amb el Sergi parlem dels diferents usos i tècniques de la il.lustració històrica, valorant la seva funcionalitat com a eina de difusió del coneixement històric. Una disciplina que, al nostre país, compta amb excel.lents professionals i encara té molt camí per recórrer.

Arkpadoc: Sergi, per què esculls la il·lustració com a mitjà per divulgar el coneixement històric? Quins avantatges creus que pot aportar?

Vaig escollir la il·lustració perquè dibuixo desde petit i és el mitjà que millor conec per poder transmetre coneixements. Crec que és una eina, tant la il·lustració 2D com el 3D, que fa que el públic pugui assimilar uns conceptes històrics que no sempre són fàcils d’imaginar o pugui veure amb més claredat un jaciment arqueològic (que potser a simple vista només ens semblarien pedres)

L’avantatge més clara d’aquest mitjà és l’aixecament tridimensional d’un element o escena del passat, així aquest element es converteix en una fotografia històrica on l’espectador es pot endinsar. A partir d’aquí, la història i l’arqueologia es torna més propera a l’espectador i, com ja he comentat, més entenedora.

Per exemple, si una persona visita una vil·la romana, de la qual només es conserva una o dos filades de pedres dels seus murs, per molt plànol o molta descripció que s’ofereixi, potser serà difícil captar la seva atenció i que arribi a comprendre el que el lloc ofereix, per tant la divulgació falla. En canvi si es pot veure un aixecament tridimensional en 2D o 3D o una escena quotidiana de la vil·la crec que aquesta tindrà un aire més didàctic i agradable per qualsevol tipus de públic..

Arkpadoc: Quin és el procés de treball que segueixes a partir de rebre un encàrrec o començar a participar en un projecte? On et documentes? Com esculls les imatges que vols materialitzar?

El meu procés de treball és divideix en quatre fases; la primera és la documentació del que s’ha de recrear; segona l’esbós, on es podrà observar amb poc detall la composició i perspectiva; la tercera el dibuix a llapis amb tots els detalls, i finalment l’entintat o el color.

La documentació la realitzo a partir de llibres d’arqueologia i història. Avui en dia també s’ha de fer servir Internet, però sempre amb molta cura..

Les imatges que es volen materialitzar es pacten amb el client, amb el qual intento tenir la relació més propera possible.

Arkpadoc- Quines possibilitats creus que ofereixen les tècniques digitals? Cada cop milloren més, creus que acabaran guanyant la partida a la il·lustració tradicional?

No crec que guanyin la partida, o al menys, així ho espero.

Es veritat que les tècniques digitals tenen unes avantatges molt grans; per exemple, si realitzem un alçat tridimensional podem oferir diversos punts de vista, diferents moments del dia, il·luminació, incloure nous elements, fer recorreguts virtuals, etc… Però aquesta tècnica té punts en contra molt importants, la imatge és més freda, estàtica i impersonal.

Jo crec que segons quina il·lustració o recreació vulguis oferir, és millor una tècnica o un altra. Per exemple, si volem que només s’observi els elements d’una casa d’època ibèrica, el millor és la tècnica digital, però si aquesta casa ha de tenir una escena quotidiana al seu interior, el millor és la il·lustració tradicional, ja que pot donar una vessant més humana, més personal.

Arkpadoc- Quins altres il·lustradors o bé obres i aplicacions on la il·lustració tingui un pes important destacaries?

A l’actualitat hi ha grans il·lustradors històrics, per exemple a Catalunya trobem a Francesc Riart que ha realitzat la majoria d’ il·lustracions del món iber català, o Jose Daniel Cabrera Peña que treballa a la revista Desperta Ferro. A l’estranger podem trobar l’arqueòleg il·lustrador Peter Connolly, un referent dins la il·lustració històrica europea.

Per mi obres destacades són, entre d’altres, La Ciudad Antigua La vida en la Atenas y Roma clásicas de Peter Connolly o la col·lecció per a públic infantil Petites Històries realitzades per la il·lustradora Pilarín Bayés.

Altres aplicacions les trobem a l’arquitectura, amb aixecaments 3D, o en ciències naturals, amb recreacions de planetes o l’espai i il·lustracions d’animals o paisatges.

De fet, si ens mirem el món que ens envolta des de petits, la il·lustració a qualsevol nivell és bàsica. Algú entén un conte o un element didàctic sense dibuixos?

Arkpadoc- Creus que tot es pot dibuixar? Es poden trencar tòpics històrics a través del dibuix?

No crec que tot es pugui dibuixar, ja que no es pot recrear si no hi ha rigor científic. No es poden dibuixar elements o ornaments que no hagin estat documentats científicament o tinguin una explicació hipotètica seria i contrastada. Per exemple, el mànec de fusta d’una destral de pedra d’època neolítica no es pot documentar arqueològicament, ja que la fusta és un element perible, que amb el pas del temps desapareix, per tant si s’ha de dibuixar s’ha de realitzar una hipòtesis de com seria aquesta i una bona base és l’antropologia social, a través de la qual podem observar alguns mànecs de fusta de destrals de pedra que fan servir algunes cultures a l’actualitat.

La il·lustració constantment trenca tòpics històrics, ja que és un eina que s’ha de basar contínuament, en els noves teories sobre el coneixement de la història. Per exemple, una il·lustració actual sobre gladiadors, en el moment que l’emperador demani l’execució del gladiador vençut, no ho farà amb el polze cap avall si no amb la mà oberta, una mica inclinada ensenyant bé el dit polze.

En definitiva, la il·lustració pot trencar tòpics, reinterpretar teories i ser un eina eficaç de divulgació i didàctica.

Arkpadoc SC vol agrair la col.laboració  i el temps que ens ha dedicat en Sergi Segura, al que felicitem pel seu novedós bloc i pel rigor que incorpora als seus projectes.

Jornades de Cultura i Responsabilitat Social, el 30 de novembre i el dia 1 de desembre, al Museu Marítim de Barcelona. Més informació…

-Comencem l’any entrevistant Margalida Capellà, responsable del bloc “El Fil de les Clàssiques”, un bloc educatiu de referència especialitzat en la difusió de la cultura clàssica entre l’alumnat més jove.

Margalida Capellà Soler és catedràtica de grec de secundària, autora de material didàctic (Grec, Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic…) i d’adaptacions literàries, traductora de Corinna de Tànagra i estudiosa de les poetes gregues antigues, professora de clàssiques de l’Institut Premià de Mar (El Maresme, Barcelona)…

BLOCS:

El Fil de les Clàssiques (http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/)

Aracne Fila i Fila (http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/),

L’empremta d’Orfeu…

AULA VIRTUAL MOODLE:

El Fil Moodle (http://phobos.xtec.cat/mcapella/moodle/)

FACEBOOK: Fildelesclassiques Aracne

(http://ca-es.facebook.com/people/Fildelesclassiques-Aracne/100001004572995)

E-MAIL: mcapella@xtec.cat

Arkpadoc: Margalida, ens pots explicar com va sorgir el bloc i si aquest forma part d’un projecte pedagògic més ampli?

El Fil de les Clàssiques és el meu primer bloc d’aula sobre el món clàssic. Va néixer ara fa quatre anys sense saber què era un bloc, ni quina utilitat didàctica podia tenir. De seguida, però, vaig trobar gràcies als meus alumnes que alimentaven el bloc amb els seus suggeriments i comentaris  el fil i vaig començar a publicar aquells articles que el dia a dia no em permetia desenvolupar i així vaig anar apropant l’actualitat clàssica a l’aula i demostrant la utilitat de les meves matèries (grec, llatí i cultura clàssica). Durant el primer any de vida de El Fil de les Clàssiques, s’alternaven per igual els meus articles amb els creats pels meus alumnes.

El setembre del 2008, quan encara El Fil de les Clàssiques no tenia un any, vaig creure necessari obrir un altre espai similar per allotjar tots aquells articles i treballs confeccionats pels meus alumnes de llatí, grec i cultura clàssica que, un cop supervisats i tutelats, considerava mereixedors de ser divulgats per la seva qualitat o interès: naixia així  Aracne Fila i Fila, el bloc dels estudiants de l’institut Cristòfol Ferrer, obert a la col·laboració d’altres centres. En paral·lel, vaig sol·licitar al Departament d’Enseyament una assignació d’espai en un servidor dinàmic, per crear un Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) amb Moodle, programa de lliure difusió i codi obert que en els darrers anys ha centrat l’atenció de la majoria de docents i institucions educatives que requereixen disposar de la seva corresponent comunitat  virtual, on impartir cursos a Internet i en aquest moment, en l’institut de Premià de Mar,  disposo d’aules virtuals d’aprenentage i d’avaluació des de primer de l’ESO amb “Isop en valors” fins a segon de batxillerat.

Arkpadoc: Quina percepció del món clàssic tenen els joves estudiants d’avui en dia? Què els atreu o sorprèn més?

No he tingut mai cap alumne/a que quan ha conegut el món clàssic no n’hagi sentit fascinació i n’hagi volgut saber més; el principal problema és el seu desconeixement. És impossible d’estimar el món clàssic si cada any en un sol tema es pretén estudiar Egipte, Grècia, Roma i el món antic. Per estimar cal conèixer i per conèixer cal apropar-se amb deteniment i tocar de prop les manifestacions artístiques del passat des del seu entorn més proper: lectura de textos, visita a jaciments, reconstruccions en 3D, maquetes,  manualitats, recreacions històriques, cinema, cuina, música, jocs, noves descobertes arqueològiques…

Els fascina molt saber que sota de casa seva un romà ric podia tenir uns balnea com van descobrir admirats a Can Ferrerons o que a les cases tenien mosaics amb Cave canem com les rajoletes que encara anuncien la presència d’un gos. Sentir-se avui com un habitant de fa dos mil anys els dóna seguretat i els fa conscients que cal preservar aquesta herència del passat per a les generacions futures.

Arkpadoc: Quin paper juga el patrimoni arqueològic com a suport de les vostres accions educatives? Com el valoren els estudiants?

El patrimoni arqueològic és molt ben valorat pels estudiants quan el coneixen i, per això, juga a classe un paper destacat per tal de despertar amb les seves restes palpables l’amor pel nostre passat;  les sortides a Sant Boi, a Bàrcino, a Bètulo, a Tàrraco, a Gerunda, a Empúries, a Can Ferrerons a Premià de Mar, etc. són activitats lligades al currículum i, per tant, activitats motivadores  d’aprenentatge i d’avaluació. Tot i que el bloc tracta de tots els aspectes d’interès del món clàssic, tant de Grècia com de Roma, dóna una especial atenció als nexes i petjades que encara podem trobar del seu llegat, no sols respecte als jaciments o restes arquitectòniques, sinó dels innombrables aspectes quotidians d’avui en dia, en què l’ADN del passat clàssic encara és ben present, tot i que, en una  primera ullada, ens pugui passar inadvertit.  Conèixer el patrimoni arqueològic  és cabdal. No podem estimar el present si no valorem el passat i sense present no hi ha futur.

 Arkpadoc: Finalment,  quina valoració fas de l’ús de les noves tecnologies en la transmissió d’uns conceptes a priori allunyats del dia a dia dels estudiants com poden ser els de la cultura clàssica?

Les TIC i Internet, a més de la immediatesa, em permeten encarrilar en un mateix canal de comunicació bidireccional multitud de continguts que abans divulgava en una diversitat de mitjans i estrictament dins l’espai aula. Ara, els estudiants poden accedir als continguts multimèdia i/o textuals tantes vegades com ho necessitin, durant tot l’any i des de casa, la biblioteca, el centre cívic, etc, superant la barrera dels antics mitjans tècnics requerits per a la seva divulgació (projectors de diapositives, magnetoscopis de VHS, reproductors de DVD, CD, etc) i tot a través d’un canal de comunicació bidireccional, amb una despesa d’inversió i manteniment mòdica en comparació amb el benefici social obtingut i en relació al cost dels mitjans de comunicació convencionals de base hertziana.

L’alumnat a dia d’avui són autèntics nadius digitals, crescuts en un entorn dominat per multitud de dispositius amb ADN binari al seu interior, dedicats a l’oci i a la comunicació: consoles de videojoc de múltiples formats, comandaments a distància, telèfons d’última generació, tablets i ordinadors portàtils, etc. La interacció i la manipulació bàsica amb el mitjà digital, de tan difícil aprenentatge per a alguns adults, des de la infància s’assimila de forma àgil i precoç, sovint inclús abans del ple domini de l’expressió oral. Per tant, no crec que per aquests alumnes el més estimulant sigui capbussar-los, de forma sobtada i a l’aurora de la seva carrera formativa, en un espai tancat i dominat exclusivament amb eines tradicionals, a base de pissarra, llapis, quadern i esborrador. Com ja he esmentat, el meu objectiu és divulgar entre els meus alumnes els actius del món antic i especialment els seus nexes amb el contemporani, però amb els mitjans plenament moderns del segle XXI. L’internet a l’aula de clàssiques a dia d’avui és per a mi una eina tan útil com imprescindible.

Des d’Arkpadoc Sc volem agrair l’atenció que ens ha dedicat la Margalida i us convidem a tots i totes a seguir els projectes que està desenvolupant.

– Aquest mes de maig, parlem sobre comunicació del patrimoni amb el  professor de la UVIC Santos M. Mateos:

 

 Santos M. Mateos Rusillo
Doctor en Història de l’Art.
Professor del departament de Comunicació de la Universitat de Vic (Barcelona) i coordinador del Grup de Recerca en Comunicació i Patrimoni (GRECOPA).
Editor del portal web Miradas desde la copa. Portal de Comunicación y Patrìmonio cultural (www.comunicacionpatrimonio.net)

ARKPADOC: De què parlem quan ens referim al concepte de “comunicació del patrimoni”?

Bé, si parlem de “comunicació del patrimoni” estem parlant fonamentalment de la projecció comunicativa externa (corporativa o de màrqueting) dels recursos patrimonials.

Tanmateix, si es parla de la globalitat de les possibilitats comunicatives d’aquests recursos culturals, és millor utilitzar el terme de “comunicació global”, que fusiona la projecció institucional o marquetiniana de la que parlàvem amb tot allò que té a veure amb la Difusió cultural.

Per exemple, si prenem un museu com a recurs patrimonial, la comunicació global es preocupa tant de la construcció i transmissió dels continguts que aquell museu es capaç d’oferir al visitant (Difusió cultural) com de l’estratègia per aconseguir que aquest museu sigui conegut entre els seus públics (visitants, prescriptors, administracions públiques, empreses privades, etc.), ho sigui de la manera que interessa o/i sigui capaç de mobilitzar, ja sigui per aconseguir més visitants, sortir als mitjans de comunicació socials o aconseguir més patrocinadors, etc. (comunicació).

Aquest concepte de “comunicació global” actua com un paraigua conceptual que integra la totalitat de la projecció comunicativa del patrimoni cultural: la Difusió cultural i la comunicació. De fet és un concepte creat expressament per donar resposta a la singularitat del nostre àmbit.

ARKPADOC: Creus que a Catalunya el patrimoni es comunica bé? Ens pots comentar algun exemple de bones pràctiques en aquest camp?

La realitat és que ha millorat molt i molt durant els últims deu anys. Però encara ha de millorar molt més!

Per alguns amics i companys sóc excessivament crític amb allò que es fa aquí. Val a dir que també ho sóc (si es que ho sóc realment!) amb allò que veig fora, ja sigui a Espanya o en d’altres països. La bona notícia és que la diferència entre allò que es fa aquí i fora no és tan gran com en general es pensa. Potser ho era fa unes dècades, però ja no ho és tant. Només cal mirar un cas poc conegut (per desgràcia) com el del Museu Episcopal de Vic (Barcelona): quants museus d’art del món (dic bé, del món!) poden dir que tenen exposicions virtuals online? El Louvre, la Tate, el MoMA i alguns pocs més (realment molt pocs). I entre aquest poquíssims que en tenen està el MEV.

Tot i que s’ha millorat molt, encara veig que es fan coses de forma irreflexiva (sense planificar gaire) o per inèrcia. En aquest aspecte es porten la palma els projectes o accions que utilitzen la tecnologia. No és normal que es vengui com a fita la creació d’una app per a smartphone i, en canvi, no s’hagi adaptat el web corporatiu a la mobile web. No és normal que es tingui presència en alguna xarxa social però no s’informi d’aquesta possibilitat al web corporatiu. Són petites incoherències que demostren que o no s’ha pensat prou abans de fer (i pensar abans de fer és obligatori en termes comunicatius) o directament s’ha optat per començar la casa per la teulada.

Si em permeteu tirar de l’imaginari publicitari, només cal fer la prova del cotó. Quants museus catalans tenen pla de comunicació? Em temo que pocs. I que un museu no tingui pla de comunicació és tan greu com si un arquitecte fes un edifici sense plànols, un director de cinema fes una pel·lícula sense guió o un cirurgià operés un pacient sense fer prèviament un diagnòstic.

Si m’obligueu a dir alguns casos (què no s’emprenyi ningú!), i tot i que per sort encara em queden molts recursos patrimonials per visitar, dels que conec sóc un enamorat de les propostes de mediació cultural plantejades al Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà (Barcelona), al Museu de Lleida, al Museu AGBAR de les Aigües de Cornellà de Llobregat (Barcelona) o a Tarraco Viva (el festival romà de Tarragona). Pel que fa a temes de comunicació, m’agraden campanyes o accions fetes pel MNAC, el Museu Picasso de Barcelona o el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

ARKPADOC: En el teu bloc, sovint exposes exemples de comunicació basats en estratègies dissenyades per publicistes. Com veus la convivència entre ambdues disciplines? Creus que en el futur anirem cap aquí?

La publicitat és una tècnica de comunicació més entre moltes d’altres. La qüestió és utilitzar-la quan cal i de la manera que cal. Tornant una vegada més al que ja he dit: pensar abans de fer. Si en el procés de planificació estratègica d’una campanya de comunicació d’un museu s’arriba a la conclusió que l’opció més efectiva per assolir els objectius comunicatius és per mitjà d’una campanya de publicitat, avanti amb la publicitat.

Tot i la mala premsa que té o que professionals d’altres àrees de la comunicació hagin anunciat la seva mort (de forma interessa, òbviament), està clar que, en termes de comunicació, la publicitat i els publicistes tenen molt a dir.

La desgràcia del nostre món és que es fa publicitat sense la participació dels publicistes. I això porta a que la majoria de la publicitat que es fa (des d’una humil postal a anuncis en premsa) no mereixi ser considerada com a tal. La creativitat publicitària pot aconseguir molt més que simplement informar!

ARKPADOC: Quina estratègia a seguir recomanaries a l’hora d’afrontar la comunicació i difusió d’un  element patrimonial?

No existeix una formula màgica ni un model únic que es pugui aplicar de forma seriada com si parléssim de la cadena de muntatge de la SEAT. Tot depèn del tipus de recurs patrimonial i dels seus objectius.

Sí que seria desitjable utilitzar com a punt de partida tres conceptes: estratègia, creativitat i originalitat. És a dir, pensar abans de fer, i en el moment de fer ser innovador i creatiu.

Per suposat no s’hauria d’oblidar mai que ens adrecem a persones. Si volem que tot funcioni en termes de mediació cultural, en tot el procés d’activació s’haurien de tenir presents els futurs usuaris. Si en canvi parlem dels aspectes comunicatius, no saber a qui ens adrecem és directament un suïcidi.

ARKPADOC: Les noves tecnologies són essencials per a una bona comunicació dels recursos patrimonials?

Avui en dia jo diria que sí. Està clar que els omnívors digitals són cada vegada més nombrosos. Per tant, si ens volem comunicar d’una manera efectiva amb aquests nadius digitals és raonable pensar que l’èxit passa per utilitzar els seus canals i llenguatges. I els seus canals i llenguatges són essencialment les pantalles d’Internet i dels dispositius mòbils, i els social media.

Però atenció, que els consideri essencials no vol dir que hagin de tenir l’exclusiva. No seria una bona opció oblidar-se de la resta d’elements de mediació no tecnològics. A molts encara ens agraden les maquetes, els llibres i les banderoles!

Més enllà d’utilitzar “vells” o “nous” mitjans, allò realment important és el que s’ha de dir. No existeix cap diferència entre el tradicional fullet o una innovadora PDA si no sabem que i com hem d’explicar al visitant aquell equipament o atractiu patrimonial. No existeix cap diferència entre un pòster de botiga o un vídeo viral a YouTube si no sabem que volem comunicar al nostre target (públic objectiu). És a dir, si no tenim res a dir o no sabem com ho hem de dir, millor ni pensar en dissenyar una postal promocional o millor ni pensar en obrir un perfil a Twitter.

Agraïm al professor Santos M. Mateos les seves reflexions; saber què volem comunicar i a qui segueix sent tant important com la manera d’aconseguir-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s